TOC

El trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) és una síndrome psiquiàtrica que pertany al grup de desordres d'ansietat caracteritzat per:

• Obsessions: Són idees, pensaments, imatges o impulsos recurrents i persistents que són egodistònics, és a dir, que no són experimentats com produïts voluntàriament, sinó més aviat com a pensaments que envaeixen la consciència i que són viscuts com a repugnants o sense sentit.
• Compulsions: Són conductes repetitives i aparentment finalistes, que es realitzen segons determinades regles de forma estereotipada. La conducta no és una fi en si mateixa, sinó que està dissenyada per produir o evitar algun esdeveniment o situació futura, relacionats amb l'obsessió en qüestió, per la qual cosa la seva realització redueix l'ansietat provocada per l'última. En general, l'individu reconeix la falta de sentit de la conducta i no obté plaer a l'hora de dur a terme aquesta activitat, encara que aquesta disminueix l'ansietat provocada per la seva obsessió.
• Les obsessions i les compulsions: són una font significativa de malestar per a l'individu o interfereixen en el seu funcionament social.

Els TOCs més comuns són:

• Netejadors: Són persones tenen obsessions relacionades amb la contaminació a través de determinats objectes o situacions.
• Verificadors: Són persones que inspeccionen de manera excessiva amb el propòsit d'evitar que es produeixi una determinada catàstrofe.
• Repetidors: Són aquells individus que s'obstinen en l'execució d'accions repetitives.
• Ordinadors: Són persones que exigeixen que les coses que els envolten estiguin disposades d'acord amb determinades pautes rígides, incloent distribucions simètriques.
• Acumuladors: Col·leccionen objectes insignificants, dels quals no poden desprendre's.
• Ritualistes mentals: Acostumen a apel·lar a pensaments o imatges repetitius, cridats compulsions mentals, amb l'objecte de contrarestar la seva ansietat provocadora d'idees o imatges, que constitueixen les obsessions.
• Numerals: Busquen sentit als nombres que els envolten; sumant-los, restant-los, canviant-los fins que els dóna un nombre significatiu per a ells.
• Filosofals: Amb tendències a pensar coses incertes. Viuen en un procés metafísic del que no poden desprendre's.
• Turmentats i obsessius purs: Experimenten pensaments negatius reiterats, que resulten incontrolables i bastant pertorbadors.
• Sexuals: Són persones que tenen pensaments sexuals recurrents i abasten totes les particularitats i conductes sexuals, com: idees infundades sobre tenir disfuncions sexuals.
• Orientació Sexual: És el Trastorn Obsessiu Compulsiu que es refereix específicament a dubtes, idees fixes i compulsions sobre l'homosexualitat.

Per acabar, penjaré dos vídeos relacionats amb aquest tema:

1. http://www.youtube.com/watch?v=r9IqeYTIY-c

Aquest vídeo és un documental anomenat TOC TOC ¿QUIÉN ES? EL TRASTORNO OBSESIVO-COMPULSIVO a través del qual tindreu l'oportunitat de veure una persona que explica com ha viscut el TOC al llarg de la seva vida i quines han estat les seves obsessions.

2. http://www.youtube.com/watch?v=g6AynCjSMd4&feature=related

Aquest és un documental a través del qual en Punset tracta el tema de les obsessions cerebrals.

Espero que us sigui útil i interessant.

Fins aviat

-Intel·ligència emocional-

“Era una bochornosa tarde de agosto en la ciudad de Nueva York, uno de esos días asfixiantes que hacen que la gente se sienta nerviosa y malhumorada. En el camino de regreso a mi hotel tomé un autobús en la avenida Madison y, apenas subí al vehículo, me impresionó la cálida bienvenida del conductor, un hombre (...) de mediana edad en cuyo rostro se esbozaba una sonrisa entusiasta, que me obsequió con un “¡Hola! ¿Cómo está?”, un saludo con el que recibía a todos los viajeros que subían al autobús mientras éste iba serpenteando por el denso tráfico del centro de la ciudad. Pero, aunque todos los pasajeros eran recibidos con idéntica amabilidad, el sofocante clima del día parecía afectarles hasta el punto de que muy pocos le devolvían el saludo.

No obstante, a medida que el autobús reptaba pesadamente por el laberinto urbano, iba teniendo lugar una lenta y mágica transformación. El conductor inició, en voz alta, un diálogo consigo mismo, dirigido a todos los viajeros, en el que iba comentando generosamente las escenas que desfilaban ante nuestros ojos: rebajas en esos grandes almacenes, una hermosa exposición en aquel museo y qué decir de la película recién estrenada en el cine de la manzana siguiente. La evidente satisfacción que le producía hablarnos de las múltiples alternativas que ofrecía la ciudad era contagiosa, y cada vez que un pasajero llegaba al final de su trayecto y descendía del vehículo, parecía haberse sacudido de encima el halo de irritación con el que subiera y, cuando el conductor le despedía con un “¡Hasta la vista! ¡Que tenga buen día!”, todos respondían con una abierta sonrisa.”

Inteligencia Emocional (1995), Daniel Goleman

La intel·ligència emocional és un terme que va ser popularitzat per Daniel Goleman al seu llibre “Intel·ligència emocional” (1995). Però cal dir que els antecessors d'en Goleman van ser Mayer i Salovey, ja que aquests ja havien parlat de intel·ligència emocional a les seves obres. Segons aquests dos autors, la intel·ligència emocional és:

“La habilidad para percibir, valorar y expresar emociones con exactitud, la habilidad para acceder y/o generar sentimientos que faciliten el pensamiento; la habilidad para comprender emociones y el conocimiento emocional y la habilidad para regular las emociones promoviendo un crecimiento emocional e intelectual” (Mayer i Salovey, 1997).

Actualment, es dóna molta importància al fet de treballar la intel·ligència emocional, especialment, al món de l'educació. És per aquest motiu que si fem una recerca per la web per tal de trobar propostes que treballin l'educació emocional a l'àmbit escolar, en trobarem moltes. Per exemple, si entrem a l'XTEC trobarem recursos molt interessants que poden ser molt útils per als mestres. Per si és del vostre interès: http://www.xtec.cat/~mmontene/web/educacioemocional.htm

Per acabar, m'agradaria penjar l'adreça d'un PDF, ja que l'he trobat molt interessant. Aquest té per títol “La inteligencia emocional: métodos de evaluación en el aula” i és de Natalio Extremera Pacheco i Pablo Fernández Berroca.

http://www.rieoei.org/deloslectores/465Extremera.pdf

Fins aviat i bon pont!!

Alzheimer, la malaltia que devora la memòria

Tots sabem que la memòria és fonamental per aprendre, per evocar records, per fer representacions mentals, per fer activitats quotidianes (llegir, vestir-se...), etc. Però què passa quan la memòria està afectada per alguna infermetat o trastorn? Amb total seguretat, les accions o activitats que he comentat anteriorment serien molt difícils de portar a terme.

La malaltia més coneguda com aquella que devora la memòria és l'Alzheimer, que és una malaltia progressiva i degenerativa del cervell. És la més comuna de les demències.

Se sap que, lentament, la malaltia ataca les cèl·lules nervioses de l'escorça cerebral deteriorant, així, les capacitats de les persones per controlar les emocions, reconèixer error i patrons, coordinar el moviment, cuidar de si mateix i, sobretot, recordar. Al final, la persona perd tota la memòria i el funcionament mental.

La velocitat de progressió és diferent per a cada persona. Si la malaltia d'Alzheimer es desenvolupa ràpidament, és probable que continuï progressant de la mateixa manera, però si ha estat de desenvolupament lent, probablement seguirà un curs lent.

Què succeeix en el cervell amb la Malaltia de l'Alzheimer?
Les neurones que controlen la memòria i el pensament estan deteriorades i interrompen el pas de missatges entre elles. Aquestes cèl·lules desenvolupen canvis distintius: plaques senils i feixos neurofibrilars (degeneracions del teixit cerebral). L'escorça del cervell (principal origen de les funcions intel·lectuals) s'atrofia, s'encongeix i els espais en el centre del cervell s'engrandeixen reduint, per tant, la seva superfície.

 

Quins són els símptomes de la malaltia d'Alzheimer?
A les primeres etapes, els símptomes poden ser molt subtils. Entre aquests es troben:

- Repetició freqüent de frases
- Ubicació equivocada de coses amb freqüència
- Dificultat per recordar el nom d'objectes coneguts
- Perdre's en rutes conegudes
- Canvis de personalitat

- Convertir-se en una persona passiva i sense interès per les coses amb les quals abans gaudia
- Dificultat per fer coses que abans solia fer bé com, per exemple, jugar jocs complexos, aprendre rutines o informacions noves i complexes, etc.

A mesura que avança la malaltia, els dèficits es fan més evidents. Alguns dels símptomes són:
- Disminució en el coneixement dels fets recents
- Oblit de fets de la vida pròpia (es perd la consciencia de qui s'és)
- Problemes per escollir la roba
- Al·lucinacions, discussions, cops, vides i conducta violenta
- Desil·lusió, depressió i agitació
- Dificultats per fer tasques com: preparar aliments, conduir, vestir-se, viatjar fora de rutes familiars i manejar les finances.

Cal saber que una persona que pateix la malaltia d'Alzheimer severa ja no pot viure sense ajuda, ja que no reconeixen el llenguatge, no reconeixen als membres de la família i ja no són capaces d'exercir les activitats bàsiques de la vida diària (com menjar, vestir-se i banyar-se).

Tractaments

La malaltia d'Alzheimer no es pot curar ni és possible restaurar les funcions deteriorades. Tot i així, és possible retardar el seu progrés però no detenir-la.
El tractament, doncs, va destinat a retardar l'evolució de la malaltia, a manejar els problemes de conducta, la confusió i l'agitació, a modificar l'ambient de la llar i, el més important, a oferir suport a la família. A mesura que la malaltia evoluciona pot causar-li més dany a la família que al pacient en si. Per aquest motiu, existeixen teràpies (ex. musicoteràpia), tallers, etc. per aquests familiars que han de fer-se càrrec d'una persona amb Alzheimer. A continuació us penjo un vídeo que explica un projecte anomentat “aprendre a ayudarle” i que explica detalladament quins tipus de propostes, activitats, tallers... es realitzen tant per persones amb l'infermetat com pels seus familiars o ajudants.

http://www.dailymotion.com/video/x9jyly_alzheimer-aprende-a-ayudarle_school

Per acabar, m'agradaria penjar un altre vídeo que realment val molt la pena, ja que podreu veure un cas real d'Alzhaimer. Us ho recomano plenament perquè s'expliquen algunes situacions de la vida quotidiana de la persona amb aquesta infermetat i de la seva cuidadora que ens poden semblar, fins i tot, entranyables.

http://www.dailymotion.com/video/x9td6a_cuando-llega-el-alzheimer-1_school

Espero que us agradi!!!

Per cert, per si és del vostre interès, aquesta és la pàgina web de l'associació d'Alzheimer d'Espanya : www.fundacionalzheimeresp.org

Fins aviat!!!

TRAINSPOTTING

Hola a tots i a totes!

L'altre dia a classe vam mirar un documental sobre l'heroïna que ens va impactar molt a tots i a totes. Aquest vídeo em va fer recordar una pel·lícula que vaig veure fa alguns anys i que tracta també del tema de l'heroïna: Trainspotting.

Aquesta pel·lícula va causar molta controvèrsia en el seu moment, ja que es deia que fomentava l'ús de les drogues entre la joventut. A més, Trainspotting va ser una gran novetat, perquè mai s'havia tractat el tema de les drogues d'una manera tan humana al món del cinema.

De què tracta la pel·lícula?? Tracta d'un grup d'heroïnòmans d'Edimburg que no tenen aspiracions en el seu pas per la vida. Així que, d'alguna manera, aquestes persones consumeixen drogues en busca d'un sentit existencial.

En aquesta pel·lícula també es veurà molt clarament com les persones que consumeixen drogues pateixen aquell cercle viciós que l'Ernest Luz ens va explicar a classe, és a dir, aquell en que una persona consumeix drogues perquè li provoca plaer, però també per por a patir la síndrome d'abstinència que aquestes provoquen quan l'individu no pren la dosi que necessita.

Si busquem per Internet informació d'aquesta pel·lícula, a Wiquipedia concretament, trobarem aquest apartat:

“La filosofía de vida que presenta el personaje principal, Mark Renton, se resume en una simple y sencilla pregunta que tiene por objetivos responderse pregunta: ¿para qué elegir vida? Renton señala al principio de la película que seguir a la masa y llevar una vida normal es complicado. Es decir, el adicto no trabaja, no tiene pareja, no tiene responsabilidades ni moral, solamente tiene que preocuparse de conseguir lo que pueda vender para costear él mismo su adicción. Por lo tanto, no se estresa, no tiene peleas amorosas, y es bastante individual. Sin embargo, con el pasar del tiempo, se da cuenta de que no puede estar sumido en un destino circular, y decide ser útil. La conciencia de Mark es Diane, quien señala en una escena que todo va cambiando, incluidas la música y las drogas, y que él no puede seguir en ese estado, se percata de que está envejeciendo”.

Penso que aquest paràgraf recull a la perfecció el missatge que el director vol transmetre a través d'una pel·lícula al gran públic.

A continuació us penjo el link de l'inici de la pel·lícula que, personalment, crec que és un dels millors de la història del cinema.

http://www.youtube.com/watch?v=EESvGGvRLQs&NR=1

També penjo el tràiler per si és del vostre interès.

http://www.youtube.com/watch?v=PppFH93zjtU&feature=related

Per acabar, m'agradaria dir-vos que us recomano molt que mireu la pel·lícula, si es que no la heu vist encara, perquè us impactarà com el documental.

Fins aviat!!

Estats alterats de consciència

Hola a tots i a totes,

Ja fa dies que vam veure aquell documental tan impactant sobre “Els nens de l'estació Leningradsky” a través del qual va sorgir el tema d'estat de consciència. A grans trets, l'estat de consciència és aquell en què es troben actives les funcions neurocognitivas superiors. L'estat de son i l'estat de vigília són estats de consciència. Però el que m'interessa són els estats de consciència alterats (o modificats) els quals mostren l'existència de nivells o fases de vigília diferents. Aquests nivells poden ser induïts i alterats de forma artificial o patològica. Dit això, a continuació us penjo uns quants links d'un vídeo molt interessant sobre els estats alterats de consciencia, gràcies a meditacions o altres pràctiques espirituals. Són cinc, perquè el vídeo està dividit en cinc parts.

Us convido a mirar-los, ja que quedareu fascinats amb tot el que el cos humà pot arribar a fer alterant els estats de consciència.

http://www.youtube.com/watch?v=Y7cQKXQFt6Q

http://www.youtube.com/watch?v=htUDogLSWgI

http://www.youtube.com/watch?v=pG4ddJ1kwew

http://www.youtube.com/watch?v=4Hj7dYEVBV8

http://www.youtube.com/watch?v=LwpQjRuiiFw

TEST DE LA SON

Per curiositat, he buscat el test de la son i he trobat aquest. No estic segura que sigui l'oficial, però he cercat diverses pàgines que hi coincideixen. Us convido a què el feu, però heu de tenir en compte que és orientatiu.

Test de la son (Escala d'Epworth)

I) Durant el mes passat, cóm consideres la qualitat de la teva son?

1. Molt bona
2. Acceptablement bona
3. Lleugerament pobre
4. Molt pobre

II) Durant el mes passat, aproximadament quants minuts vas necessitar per dormir un cop vas decidir anar a dormir?

1. 0-20 min.
2. 21-30 min.
3. 31-60 min.
4. més de 60

III) Durant els últims 30 dies, quantes vegades t'has despertat cada nit?

1. Cap
2. 1-3
3. 4-5
4. més de 5

IV) Cada nit, durant el mes passat, quantes hores has dormit realment sense comptar les que has estat despert?

1. 8 hores
2. 6-7 hores
3. 5-6 hores
4. menys de 5 hores

V) Durant el passat mes, senties la falta de son durant el dia?

1. Mai
2. Una mica
3. Bastant
4. Tot el temps

VI) El mes passat, quantes vegades vas haver de prendre algun producte de venta lliure (infusions, preparats d'Homeopatia, extractes d'herbes en comprimits o gotes), per a poder dormir?

1. Mai
2. De 1-7
3. 8-20
4. Més de 20

VII) El mes passat, quantes vegades vas prendre medicaments sedants de venta sota recepta mèdica per dormir?

1. Mai
2. De 1-7
3. 8-20
4. Més de 20

Avaluació: suma els punts que corresponguin als números de l'esquerra Si la puntuació total és:

• de 7 a 9: no pateixes d'insomni
• de 9 a 14: insomni lleu
• de 14 a 21: insomni moderat
• de 21 a 28: insomni sever

DEUTES DE SON

L'altre dia a classe va sorgir el tema dels deutes de son. Un tema que em va cridar molt l'atenció ja que, personalment, considero que dormo força (7-8 hores) però sembla que mai tingui prou. Inevitablement, necessito una migdiada a les tardes, cosa que ara és impossible pels horaris de la Universitat. Això em provoca que al final del dia estigui molt cansada, tant mentalment com físicament.

Dit això, com que el deute de son és una tema que m'influeix, he fet una recerca per Internet en busca de més informació. Per sort, he trobat un que parla d'un estudi realitzat als Estats Units, on la privació de la son s'ha tornat un dels principals problemes de salut que afronta el país. S'estima que les persones d'ara dormen una mitjana d'una hora i mitja menys que el que la gent dormia fa un segle enrere. En una enquesta "Sleep in America"del 2002, de 1,000 adults, prop d'un terç va dir que necessiten almenys vuit hores per evitar sentir-se somnolents a l'endemà. Tanmateix, els qui van respondre, van dir que dormien una mitjana de 7 hores cada nit. Molts Americans, igual que Europeus, no poden dormir tot el que necessiten perquè els seus horaris no ho permeten. D'altres no aconsegueixen assolir un bon descans nocturn a causa de desordres de la son, dolors crònics, acaloraments, estrès o condicions de salut com a malaltia cardíaca, depressió, o artritis.

Degut a la falta de son, poden haver-hi efectes negatius de salut i funcionament, com per exemple:

• Disminució de l'alerta diürna
• Memòria i habilitat cognitiva deficients
• Més del doble de risc per sofrir una lesió ocupacional
• Sistema immune deficient.
• Pressió arterial elevada
• Atac cardíac
• Falla cardíaca
• Apoplexia
• Problemes psiquiàtrics com depressió i altres desordres de l'humor
• Augment del risc de mortalitat
• Obesitat
• Altres

Si voleu aprofundir més sobre aquest tema, us convido a llegir un article que el trobareu a aquesta web: http://www.publico.es/ciencias/290393/el-sueno-siempre-cobra-sus-deudas

SENSACIÓ I PERCEPCIÓ

Hola de nou,

Des que vam començar l'assignatura, s'han tractat temes relacionats amb la sensació i la percepció que m'han resultat molt interessants. Una de les coses que més m'ha cridat l'atenció és el fet que cada persona té una manera diferent de percebre el món i que, per tant, hi ha tantes realitats com individus hi ha al món. Tot i que sabia que els sentits ens enganyen, he de reconèixer que això m'ha desconcertat força, ja que pensava que la realitat que jo observava era la mateixa que percebia tothom.

Com que tot allò relacionat amb la sensació i la percepció m'ha encuriosit molt, he fet una recerca per la web en busca d'algun vídeo que fos interessant i, a més, que ens permetés (a mi i als meus companys) aprofundir una mica més sobre el tema. Espero que us agradi i que us sigui útil!

http://www.dailymotion.com/video/x7omgp_sensacion-y-percepcion_school

Abans d'acabar, he de dir que us convido a visitar la pàgina web www.dailymotion.com perquè trobareu molts videos sobre els processos psicològics bàsics.

Fins aviat!!!!

BENVINGUTS/DES

Hola a tots i totes!!

Aquesta primera entrada és, bàsicament, per presentar-vos aquest blog, processos psicològics bàsics, a través del qual tinc la missió d'oferir informació sobre el tema, reflexions, enllaços...

Encara que el nom del blog no sigui gaire atractiu, sóc conscient, us asseguro que serà molt interessant, ja que es tractaran temes com: la motivació, l'atenció, la percepció, el llenguatge, la memòria... Per aquest motiu, us convido a que el visiteu i em comenteu sempre que vulgueu!

 

Fins aviat!