Tots sabem que la memòria és fonamental per aprendre, per evocar records, per fer representacions mentals, per fer activitats quotidianes (llegir, vestir-se...), etc. Però què passa quan la memòria està afectada per alguna infermetat o trastorn? Amb total seguretat, les accions o activitats que he comentat anteriorment serien molt difícils de portar a terme.
La malaltia més coneguda com aquella que devora la memòria és l'Alzheimer, que és una malaltia progressiva i degenerativa del cervell. És la més comuna de les demències.
Se sap que, lentament, la malaltia ataca les cèl·lules nervioses de l'escorça cerebral deteriorant, així, les capacitats de les persones per controlar les emocions, reconèixer error i patrons, coordinar el moviment, cuidar de si mateix i, sobretot, recordar. Al final, la persona perd tota la memòria i el funcionament mental.
La velocitat de progressió és diferent per a cada persona. Si la malaltia d'Alzheimer es desenvolupa ràpidament, és probable que continuï progressant de la mateixa manera, però si ha estat de desenvolupament lent, probablement seguirà un curs lent.
Què succeeix en el cervell amb la Malaltia de l'Alzheimer?
Les neurones que controlen la memòria i el pensament estan deteriorades i interrompen el pas de missatges entre elles. Aquestes cèl·lules desenvolupen canvis distintius: plaques senils i feixos neurofibrilars (degeneracions del teixit cerebral). L'escorça del cervell (principal origen de les funcions intel·lectuals) s'atrofia, s'encongeix i els espais en el centre del cervell s'engrandeixen reduint, per tant, la seva superfície.
Les neurones que controlen la memòria i el pensament estan deteriorades i interrompen el pas de missatges entre elles. Aquestes cèl·lules desenvolupen canvis distintius: plaques senils i feixos neurofibrilars (degeneracions del teixit cerebral). L'escorça del cervell (principal origen de les funcions intel·lectuals) s'atrofia, s'encongeix i els espais en el centre del cervell s'engrandeixen reduint, per tant, la seva superfície.
Quins són els símptomes de la malaltia d'Alzheimer?
A les primeres etapes, els símptomes poden ser molt subtils. Entre aquests es troben:
A les primeres etapes, els símptomes poden ser molt subtils. Entre aquests es troben:
- Repetició freqüent de frases
- Ubicació equivocada de coses amb freqüència
- Dificultat per recordar el nom d'objectes coneguts
- Perdre's en rutes conegudes
- Canvis de personalitat
- Ubicació equivocada de coses amb freqüència
- Dificultat per recordar el nom d'objectes coneguts
- Perdre's en rutes conegudes
- Canvis de personalitat
- Convertir-se en una persona passiva i sense interès per les coses amb les quals abans gaudia
- Dificultat per fer coses que abans solia fer bé com, per exemple, jugar jocs complexos, aprendre rutines o informacions noves i complexes, etc.
- Dificultat per fer coses que abans solia fer bé com, per exemple, jugar jocs complexos, aprendre rutines o informacions noves i complexes, etc.
A mesura que avança la malaltia, els dèficits es fan més evidents. Alguns dels símptomes són:
- Disminució en el coneixement dels fets recents
- Oblit de fets de la vida pròpia (es perd la consciencia de qui s'és)
- Problemes per escollir la roba
- Al·lucinacions, discussions, cops, vides i conducta violenta
- Desil·lusió, depressió i agitació
- Dificultats per fer tasques com: preparar aliments, conduir, vestir-se, viatjar fora de rutes familiars i manejar les finances.
Cal saber que una persona que pateix la malaltia d'Alzheimer severa ja no pot viure sense ajuda, ja que no reconeixen el llenguatge, no reconeixen als membres de la família i ja no són capaces d'exercir les activitats bàsiques de la vida diària (com menjar, vestir-se i banyar-se).
Tractaments
La malaltia d'Alzheimer no es pot curar ni és possible restaurar les funcions deteriorades. Tot i així, és possible retardar el seu progrés però no detenir-la.
El tractament, doncs, va destinat a retardar l'evolució de la malaltia, a manejar els problemes de conducta, la confusió i l'agitació, a modificar l'ambient de la llar i, el més important, a oferir suport a la família. A mesura que la malaltia evoluciona pot causar-li més dany a la família que al pacient en si. Per aquest motiu, existeixen teràpies (ex. musicoteràpia), tallers, etc. per aquests familiars que han de fer-se càrrec d'una persona amb Alzheimer. A continuació us penjo un vídeo que explica un projecte anomentat “aprendre a ayudarle” i que explica detalladament quins tipus de propostes, activitats, tallers... es realitzen tant per persones amb l'infermetat com pels seus familiars o ajudants.
El tractament, doncs, va destinat a retardar l'evolució de la malaltia, a manejar els problemes de conducta, la confusió i l'agitació, a modificar l'ambient de la llar i, el més important, a oferir suport a la família. A mesura que la malaltia evoluciona pot causar-li més dany a la família que al pacient en si. Per aquest motiu, existeixen teràpies (ex. musicoteràpia), tallers, etc. per aquests familiars que han de fer-se càrrec d'una persona amb Alzheimer. A continuació us penjo un vídeo que explica un projecte anomentat “aprendre a ayudarle” i que explica detalladament quins tipus de propostes, activitats, tallers... es realitzen tant per persones amb l'infermetat com pels seus familiars o ajudants.
Per acabar, m'agradaria penjar un altre vídeo que realment val molt la pena, ja que podreu veure un cas real d'Alzhaimer. Us ho recomano plenament perquè s'expliquen algunes situacions de la vida quotidiana de la persona amb aquesta infermetat i de la seva cuidadora que ens poden semblar, fins i tot, entranyables.
Espero que us agradi!!!
Per cert, per si és del vostre interès, aquesta és la pàgina web de l'associació d'Alzheimer d'Espanya : www.fundacionalzheimeresp.org
Fins aviat!!!
Hola Ana!
ResponderEliminarM'ha semblat de gran interès el teu apunt relacionat amb l'alzheimer, ja que com molt bé has explicat, és una malaltia que devora la memòria i que no té cura, però sí que és pot retardar el seu progrés.
És impressionant com efecte una malaltia com aquesta a les persones. Realment, és una pena que les persones que pateixen alzheimer no puguin recordar ni el nom dels seus familiars, ni què han menjat per dinar... I fins i tot, que perdin la consciència de qui són. Realment, impactant...
Una molt bona aportació Ana, ja que per desgràcia és una malaltia que cada vegada més la pateixen més persones, i nosaltres n'hem de ser conscients.
Fins aviat!
Bones Anna!
ResponderEliminarRealment totes les malalties en les que tenim afectada qualsevol part del cervell són terribles. Però sempre hi ha un espai per a l'esperança. L'altre dia vaig llegir en una entrevista que en el cas de la demència senil, malgrat es perdi la memòria, sempre queda la memòria emocional. És a dir, les sensacions emocionals que viuen perduren en la seva ment malgrat no recordin les situacions en concret.
Gràcies!
Bones Anna!
ResponderEliminarEm sembla molt interessant la teva aportació de l'alzheimer. Un estiu vaig treballar en una residència de gent gran i vaig tractar de primera mà amb persones que patien aquesta malaltia. La majoria de les persones que es trobaven a la residència estaven desorientades, no sabien on es trobaven... per exemple, et podien preguntar: a quina hora surt al tren? o a quina via haig d'anar? I el millor que podiem fer era seguir la corrent.
Bé, també t'adjunto informació amb una mica d'història de l'alzheimer...
El novembre de 1906, Alois Alzheimer va presentar en una reunió de psiquiatria germànica el tema "Una malaltia característica de l'escorça cerebral". Hi va descriure una pacient anomenada Auguste D., una dona de 51 anys d'edat, procedent de Frankfurt que presentava pèrdua de memòria, desorientació, afàsia, apràxia, agnòsia, parafasias i mania persecutòria.
Alois Alzheimer va néixer el juny de 1864 en una petita vila a prop de Würzburg, Alemanya. Va cursar la carrera de medicina a la Universitat de Berlín. El desembre de 1888 va començar la residència a l'Hospital de Frankfurt centrant-se en les malalties mentals i epilèptiques. Al novembre de 1901 Auguste D. va ser examinada per primera vegada per Alzheimer. Posteriorment Alzheimer es va desplaçar a Munic on va seguir l'evolució del cas de la seva pacient, fins que va morir a l'abril de 1906, que va ser quan va procedir a l'examen neuropatològic del trastorn que presentava aquesta dona.
Un dels primers símptomes que va presentar Auguste D. va ser l'aparició de gelosia cap al seu marit, molt aviat va manifestar alteracions de la memòria i fins i tot pensava que algú la volia matar. Al cap de quatre anys i mig de malaltia va morir. El seu cervell va ser donat a Alois Alzheimer per procedir al seu estudi, els resultats de l'autòpsia van evidenciar l'existència d'atròfia generalitzada i arteriosclerosi, així mateix es van trobar, per primera vegada en la història de la neuropatologia, cabdells neurofibril i dipòsits de substància amiloide.
Quatre anys després, el 1910, la malaltia descrita per A. Alzheimer va passar a denominar demència presenil, quedant definida per als casos de demència anterior als 50 anys. No obstant això, l'augment de l'expectativa de vida va fer que apareguessin aquestes manifestacions en la població més vella.
No va ser fins a la dècada dels setanta quan la malaltia descrita per Alois Alzheimer va començar a cobrar interès. Avui dia se sap que la degeneració neurofibril i les plaques senils són lesions pròpies de la vellesa i que la malaltia d'Alzheimer les comparteix amb altres alteracions. Actualment la major esperança de vida o la disminució de la mortalitat han fet que presenti una alta prevalença i incidència.
Bona aportació Anna! Merci!
ResponderEliminarFins aviat!
És una malaltia molt interessant i molt present.
ResponderEliminarEl fet de, al final, no recordar com fer res, és realment impactant.
Crec que has penjat una informació realment rellevant i útil per a tots nosaltres!
Finsa aviat!
Fantàstic que hagis penjat aquests dos enllaços, Ana! Sobretot el documental "Cuando llega el Alzheimer" és una molt bona forma de conéixer la malaltia i la seva evolució, juntament amb el procés que ha de realitzar el cuidador.
ResponderEliminar