“Era una bochornosa tarde de agosto en la ciudad de Nueva York, uno de esos días asfixiantes que hacen que la gente se sienta nerviosa y malhumorada. En el camino de regreso a mi hotel tomé un autobús en la avenida Madison y, apenas subí al vehículo, me impresionó la cálida bienvenida del conductor, un hombre (...) de mediana edad en cuyo rostro se esbozaba una sonrisa entusiasta, que me obsequió con un “¡Hola! ¿Cómo está?”, un saludo con el que recibía a todos los viajeros que subían al autobús mientras éste iba serpenteando por el denso tráfico del centro de la ciudad. Pero, aunque todos los pasajeros eran recibidos con idéntica amabilidad, el sofocante clima del día parecía afectarles hasta el punto de que muy pocos le devolvían el saludo.
No obstante, a medida que el autobús reptaba pesadamente por el laberinto urbano, iba teniendo lugar una lenta y mágica transformación. El conductor inició, en voz alta, un diálogo consigo mismo, dirigido a todos los viajeros, en el que iba comentando generosamente las escenas que desfilaban ante nuestros ojos: rebajas en esos grandes almacenes, una hermosa exposición en aquel museo y qué decir de la película recién estrenada en el cine de la manzana siguiente. La evidente satisfacción que le producía hablarnos de las múltiples alternativas que ofrecía la ciudad era contagiosa, y cada vez que un pasajero llegaba al final de su trayecto y descendía del vehículo, parecía haberse sacudido de encima el halo de irritación con el que subiera y, cuando el conductor le despedía con un “¡Hasta la vista! ¡Que tenga buen día!”, todos respondían con una abierta sonrisa.”
Inteligencia Emocional (1995), Daniel Goleman
La intel·ligència emocional és un terme que va ser popularitzat per Daniel Goleman al seu llibre “Intel·ligència emocional” (1995). Però cal dir que els antecessors d'en Goleman van ser Mayer i Salovey, ja que aquests ja havien parlat de intel·ligència emocional a les seves obres. Segons aquests dos autors, la intel·ligència emocional és:
“La habilidad para percibir, valorar y expresar emociones con exactitud, la habilidad para acceder y/o generar sentimientos que faciliten el pensamiento; la habilidad para comprender emociones y el conocimiento emocional y la habilidad para regular las emociones promoviendo un crecimiento emocional e intelectual” (Mayer i Salovey, 1997).
Actualment, es dóna molta importància al fet de treballar la intel·ligència emocional, especialment, al món de l'educació. És per aquest motiu que si fem una recerca per la web per tal de trobar propostes que treballin l'educació emocional a l'àmbit escolar, en trobarem moltes. Per exemple, si entrem a l'XTEC trobarem recursos molt interessants que poden ser molt útils per als mestres. Per si és del vostre interès: http://www.xtec.cat/~mmontene/web/educacioemocional.htm
Per acabar, m'agradaria penjar l'adreça d'un PDF, ja que l'he trobat molt interessant. Aquest té per títol “La inteligencia emocional: métodos de evaluación en el aula” i és de Natalio Extremera Pacheco i Pablo Fernández Berroca.
Fins aviat i bon pont!!
Trobo molt interessant el tema de la intel.ligència emocional, Anna. De fet, crec que les persones necessitem l'intel.ligència emocional per viure la vida amb plenitud.
ResponderEliminarHe donat un ullada a la pàgina web de l'xtec i, tal com has dit, ofereix uns materials molt rics per treballar l'educació emocional a l'aula.
Al meu blog, he penjat un vídeo sobre un professor japonès que treballa l'eduacació emocional a la seva aulta de 4t de primària. Resulta molt curiós, observar com responen els alumnes treballant aquest concepte.
Fins demà,
Cristina