TOC

El trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) és una síndrome psiquiàtrica que pertany al grup de desordres d'ansietat caracteritzat per:

• Obsessions: Són idees, pensaments, imatges o impulsos recurrents i persistents que són egodistònics, és a dir, que no són experimentats com produïts voluntàriament, sinó més aviat com a pensaments que envaeixen la consciència i que són viscuts com a repugnants o sense sentit.
• Compulsions: Són conductes repetitives i aparentment finalistes, que es realitzen segons determinades regles de forma estereotipada. La conducta no és una fi en si mateixa, sinó que està dissenyada per produir o evitar algun esdeveniment o situació futura, relacionats amb l'obsessió en qüestió, per la qual cosa la seva realització redueix l'ansietat provocada per l'última. En general, l'individu reconeix la falta de sentit de la conducta i no obté plaer a l'hora de dur a terme aquesta activitat, encara que aquesta disminueix l'ansietat provocada per la seva obsessió.
• Les obsessions i les compulsions: són una font significativa de malestar per a l'individu o interfereixen en el seu funcionament social.

Els TOCs més comuns són:

• Netejadors: Són persones tenen obsessions relacionades amb la contaminació a través de determinats objectes o situacions.
• Verificadors: Són persones que inspeccionen de manera excessiva amb el propòsit d'evitar que es produeixi una determinada catàstrofe.
• Repetidors: Són aquells individus que s'obstinen en l'execució d'accions repetitives.
• Ordinadors: Són persones que exigeixen que les coses que els envolten estiguin disposades d'acord amb determinades pautes rígides, incloent distribucions simètriques.
• Acumuladors: Col·leccionen objectes insignificants, dels quals no poden desprendre's.
• Ritualistes mentals: Acostumen a apel·lar a pensaments o imatges repetitius, cridats compulsions mentals, amb l'objecte de contrarestar la seva ansietat provocadora d'idees o imatges, que constitueixen les obsessions.
• Numerals: Busquen sentit als nombres que els envolten; sumant-los, restant-los, canviant-los fins que els dóna un nombre significatiu per a ells.
• Filosofals: Amb tendències a pensar coses incertes. Viuen en un procés metafísic del que no poden desprendre's.
• Turmentats i obsessius purs: Experimenten pensaments negatius reiterats, que resulten incontrolables i bastant pertorbadors.
• Sexuals: Són persones que tenen pensaments sexuals recurrents i abasten totes les particularitats i conductes sexuals, com: idees infundades sobre tenir disfuncions sexuals.
• Orientació Sexual: És el Trastorn Obsessiu Compulsiu que es refereix específicament a dubtes, idees fixes i compulsions sobre l'homosexualitat.

Per acabar, penjaré dos vídeos relacionats amb aquest tema:

1. http://www.youtube.com/watch?v=r9IqeYTIY-c

Aquest vídeo és un documental anomenat TOC TOC ¿QUIÉN ES? EL TRASTORNO OBSESIVO-COMPULSIVO a través del qual tindreu l'oportunitat de veure una persona que explica com ha viscut el TOC al llarg de la seva vida i quines han estat les seves obsessions.

2. http://www.youtube.com/watch?v=g6AynCjSMd4&feature=related

Aquest és un documental a través del qual en Punset tracta el tema de les obsessions cerebrals.

Espero que us sigui útil i interessant.

Fins aviat

-Intel·ligència emocional-

“Era una bochornosa tarde de agosto en la ciudad de Nueva York, uno de esos días asfixiantes que hacen que la gente se sienta nerviosa y malhumorada. En el camino de regreso a mi hotel tomé un autobús en la avenida Madison y, apenas subí al vehículo, me impresionó la cálida bienvenida del conductor, un hombre (...) de mediana edad en cuyo rostro se esbozaba una sonrisa entusiasta, que me obsequió con un “¡Hola! ¿Cómo está?”, un saludo con el que recibía a todos los viajeros que subían al autobús mientras éste iba serpenteando por el denso tráfico del centro de la ciudad. Pero, aunque todos los pasajeros eran recibidos con idéntica amabilidad, el sofocante clima del día parecía afectarles hasta el punto de que muy pocos le devolvían el saludo.

No obstante, a medida que el autobús reptaba pesadamente por el laberinto urbano, iba teniendo lugar una lenta y mágica transformación. El conductor inició, en voz alta, un diálogo consigo mismo, dirigido a todos los viajeros, en el que iba comentando generosamente las escenas que desfilaban ante nuestros ojos: rebajas en esos grandes almacenes, una hermosa exposición en aquel museo y qué decir de la película recién estrenada en el cine de la manzana siguiente. La evidente satisfacción que le producía hablarnos de las múltiples alternativas que ofrecía la ciudad era contagiosa, y cada vez que un pasajero llegaba al final de su trayecto y descendía del vehículo, parecía haberse sacudido de encima el halo de irritación con el que subiera y, cuando el conductor le despedía con un “¡Hasta la vista! ¡Que tenga buen día!”, todos respondían con una abierta sonrisa.”

Inteligencia Emocional (1995), Daniel Goleman

La intel·ligència emocional és un terme que va ser popularitzat per Daniel Goleman al seu llibre “Intel·ligència emocional” (1995). Però cal dir que els antecessors d'en Goleman van ser Mayer i Salovey, ja que aquests ja havien parlat de intel·ligència emocional a les seves obres. Segons aquests dos autors, la intel·ligència emocional és:

“La habilidad para percibir, valorar y expresar emociones con exactitud, la habilidad para acceder y/o generar sentimientos que faciliten el pensamiento; la habilidad para comprender emociones y el conocimiento emocional y la habilidad para regular las emociones promoviendo un crecimiento emocional e intelectual” (Mayer i Salovey, 1997).

Actualment, es dóna molta importància al fet de treballar la intel·ligència emocional, especialment, al món de l'educació. És per aquest motiu que si fem una recerca per la web per tal de trobar propostes que treballin l'educació emocional a l'àmbit escolar, en trobarem moltes. Per exemple, si entrem a l'XTEC trobarem recursos molt interessants que poden ser molt útils per als mestres. Per si és del vostre interès: http://www.xtec.cat/~mmontene/web/educacioemocional.htm

Per acabar, m'agradaria penjar l'adreça d'un PDF, ja que l'he trobat molt interessant. Aquest té per títol “La inteligencia emocional: métodos de evaluación en el aula” i és de Natalio Extremera Pacheco i Pablo Fernández Berroca.

http://www.rieoei.org/deloslectores/465Extremera.pdf

Fins aviat i bon pont!!