Tots sabem que la memòria és fonamental per aprendre, per evocar records, per fer representacions mentals, per fer activitats quotidianes (llegir, vestir-se...), etc. Però què passa quan la memòria està afectada per alguna infermetat o trastorn? Amb total seguretat, les accions o activitats que he comentat anteriorment serien molt difícils de portar a terme.
La malaltia més coneguda com aquella que devora la memòria és l'Alzheimer, que és una malaltia progressiva i degenerativa del cervell. És la més comuna de les demències.
Se sap que, lentament, la malaltia ataca les cèl·lules nervioses de l'escorça cerebral deteriorant, així, les capacitats de les persones per controlar les emocions, reconèixer error i patrons, coordinar el moviment, cuidar de si mateix i, sobretot, recordar. Al final, la persona perd tota la memòria i el funcionament mental.
La velocitat de progressió és diferent per a cada persona. Si la malaltia d'Alzheimer es desenvolupa ràpidament, és probable que continuï progressant de la mateixa manera, però si ha estat de desenvolupament lent, probablement seguirà un curs lent.
Què succeeix en el cervell amb la Malaltia de l'Alzheimer?
Les neurones que controlen la memòria i el pensament estan deteriorades i interrompen el pas de missatges entre elles. Aquestes cèl·lules desenvolupen canvis distintius: plaques senils i feixos neurofibrilars (degeneracions del teixit cerebral). L'escorça del cervell (principal origen de les funcions intel·lectuals) s'atrofia, s'encongeix i els espais en el centre del cervell s'engrandeixen reduint, per tant, la seva superfície.
Les neurones que controlen la memòria i el pensament estan deteriorades i interrompen el pas de missatges entre elles. Aquestes cèl·lules desenvolupen canvis distintius: plaques senils i feixos neurofibrilars (degeneracions del teixit cerebral). L'escorça del cervell (principal origen de les funcions intel·lectuals) s'atrofia, s'encongeix i els espais en el centre del cervell s'engrandeixen reduint, per tant, la seva superfície.
Quins són els símptomes de la malaltia d'Alzheimer?
A les primeres etapes, els símptomes poden ser molt subtils. Entre aquests es troben:
A les primeres etapes, els símptomes poden ser molt subtils. Entre aquests es troben:
- Repetició freqüent de frases
- Ubicació equivocada de coses amb freqüència
- Dificultat per recordar el nom d'objectes coneguts
- Perdre's en rutes conegudes
- Canvis de personalitat
- Ubicació equivocada de coses amb freqüència
- Dificultat per recordar el nom d'objectes coneguts
- Perdre's en rutes conegudes
- Canvis de personalitat
- Convertir-se en una persona passiva i sense interès per les coses amb les quals abans gaudia
- Dificultat per fer coses que abans solia fer bé com, per exemple, jugar jocs complexos, aprendre rutines o informacions noves i complexes, etc.
- Dificultat per fer coses que abans solia fer bé com, per exemple, jugar jocs complexos, aprendre rutines o informacions noves i complexes, etc.
A mesura que avança la malaltia, els dèficits es fan més evidents. Alguns dels símptomes són:
- Disminució en el coneixement dels fets recents
- Oblit de fets de la vida pròpia (es perd la consciencia de qui s'és)
- Problemes per escollir la roba
- Al·lucinacions, discussions, cops, vides i conducta violenta
- Desil·lusió, depressió i agitació
- Dificultats per fer tasques com: preparar aliments, conduir, vestir-se, viatjar fora de rutes familiars i manejar les finances.
Cal saber que una persona que pateix la malaltia d'Alzheimer severa ja no pot viure sense ajuda, ja que no reconeixen el llenguatge, no reconeixen als membres de la família i ja no són capaces d'exercir les activitats bàsiques de la vida diària (com menjar, vestir-se i banyar-se).
Tractaments
La malaltia d'Alzheimer no es pot curar ni és possible restaurar les funcions deteriorades. Tot i així, és possible retardar el seu progrés però no detenir-la.
El tractament, doncs, va destinat a retardar l'evolució de la malaltia, a manejar els problemes de conducta, la confusió i l'agitació, a modificar l'ambient de la llar i, el més important, a oferir suport a la família. A mesura que la malaltia evoluciona pot causar-li més dany a la família que al pacient en si. Per aquest motiu, existeixen teràpies (ex. musicoteràpia), tallers, etc. per aquests familiars que han de fer-se càrrec d'una persona amb Alzheimer. A continuació us penjo un vídeo que explica un projecte anomentat “aprendre a ayudarle” i que explica detalladament quins tipus de propostes, activitats, tallers... es realitzen tant per persones amb l'infermetat com pels seus familiars o ajudants.
El tractament, doncs, va destinat a retardar l'evolució de la malaltia, a manejar els problemes de conducta, la confusió i l'agitació, a modificar l'ambient de la llar i, el més important, a oferir suport a la família. A mesura que la malaltia evoluciona pot causar-li més dany a la família que al pacient en si. Per aquest motiu, existeixen teràpies (ex. musicoteràpia), tallers, etc. per aquests familiars que han de fer-se càrrec d'una persona amb Alzheimer. A continuació us penjo un vídeo que explica un projecte anomentat “aprendre a ayudarle” i que explica detalladament quins tipus de propostes, activitats, tallers... es realitzen tant per persones amb l'infermetat com pels seus familiars o ajudants.
Per acabar, m'agradaria penjar un altre vídeo que realment val molt la pena, ja que podreu veure un cas real d'Alzhaimer. Us ho recomano plenament perquè s'expliquen algunes situacions de la vida quotidiana de la persona amb aquesta infermetat i de la seva cuidadora que ens poden semblar, fins i tot, entranyables.
Espero que us agradi!!!
Per cert, per si és del vostre interès, aquesta és la pàgina web de l'associació d'Alzheimer d'Espanya : www.fundacionalzheimeresp.org
Fins aviat!!!
